www.wargames.cat
Armati
 
[ Armati | DBM | DBMM | índex de la secció ]

Sumari: Armati és un reglament de simulació de batalles amb figures de l'Antiguitat i l'Edat Mitjana, creat el 1994 per Arty Conliffe després de l'experiència prèvia amb un altre sistema de la seva invenció anomenat Tactica. Un parell d'anys després d'editat el reglament bàsic, fou publicat un suplement anomenat Advanced Armati, contenint diverses clarificacions i regles avançades i/o complementàries, a més de llistes addicionals d'exèrcit.

Editor: Quantum Printing.

Bases: Les figures es fixen col·lectivament en bases rectangulars comunes, anomenades "elements", de dimensions plenament compatibles amb d'altres sistemes de joc, com DBM. A diferència del seu predecessor Tactica, Armati no utilitza bases fraccionàries per representar la disminució d'efectius d'una unitat, sinó que el nombre de figures per element és fix, en funció del tipus de tropa, que es classifica també de forma coneguda: així per exemple, parlarem d'infanteries pesant (IP), lleugera (IL) o pesant-lleugera (IPL), amb criteris també semblants als de DBM.

Unitats: Són els agrupaments tàctics bàsics d'un exèrcit, representant formacions de 400 a 1500 homes, comparables a batallons o regiments. En termes generals, les unitats solen constar de 2 a 4 elements, i tenen sempre associades certes propietats:
  • FV - Fighting Value o Factor de Combat. És la potència de xoc de la unitat, que actua com a modificador de la tirada de dau de cos-a-cos. Pot variar en funció del tipus de tropa, exèrcit, etc.
  • BP - Breakpoint o Factor de Ruptura. És la mesura de les baixes que pot rebre una unitat abans de trencar-se. Depèn del tipus de tropa, i pot variar entre els 4 BPs de la infanteria pesant a 1 BP dels carros falcats.
  • PROT - Protecció. És el factor de protecció de la unitat contra els dispars: Com més alta la xifra, millor protecció. Els valors possibles varien de 0 a 3.
Divisions: Un aspecte radicalment diferent de DBM és l'agrupament de les unitats en formacions majors, que aquest reglament anomena divisions (que també podríem anomenar Ales o Batalles). Una divisió pot ser de la mida que es vulgui, des d'una sola unitat fins tantes com hi hagi damunt la taula. Hi ha dos tipus de divisions: pesants i lleugeres; les unitats que en formen part poden ser muntades o a peu, però han de correspondre a la tipologia genèrica de la divisió.
Les unitats d'una mateixa divisió poden moure a l'unison o no, però han de mantenir el mateix encarament i el contacte d'almenys part dels seus flancs. Aquest sistema resulta força més flexible que les Battle lines de DBM, doncs permet l'esglaonament de les unitats.
El nombre i distribució de les divisions es decideix en el moment del desplegament, sense que hi hagi cap limitació per exèrcit -una altra cosa ben diferent és el nombre de divisions que un general en cap podrà controlar, però això ja són figues d'un altre paner...

Comandament: Hi ha sempre un general en cap, i pot haver-hi diversos subordinats. En aquest cas, cada general actua només sobre les tropes que té assignades. El sistema de comandament està directament relacionat amb el nombre de divisions desplegades, així com amb determinades característiques que són privatives de cada exèrcit:
  • CR - Control Rating o Nivell de Control. Representa l'eficiència del sistema de comandament de l'exèrcit, i indica el nombre òptim de divisions en què es pot organitzar per ser adequadament conduït pels generals.
  • IR - Initiative Rating o Nivell d'Iniciativa. Representa la qualitat de líders i tropes, que és fix per a cada exèrcit. Actua com a modificador de la tirada d'iniciativa per al moviment.
  • BP - Army Breakpoint o Punt de Ruptura de l'exèrcit. Factor que indica el nombre d'unitats clau la pèrdua de les quals pot suportar l'exèrcit abans de desmoralitzar-se i trencar-se.
En el decurs de la batalla, les divisions poden experimentar fraccionament (voluntari o accidental), i formar-se així noves divisions. No hi ha restriccions a aquest fraccionament, però cada nova divisió que es forma altera el quadre de comandament de l'exèrcit, penalitzant l'IR original a raó de -2 per cada nova divisió. Així, a mida que progressa una batalla, va esdevenint cada cop més difícil mantenir el control de l'exèrcit.

Els generals poden unir-se a les unitats per afegir-hi un modificador a la Mélée o al reagrupament, però són capturats en ésser contactats, i els que són units a una unitat poden resultar ferits o morts si aquesta entra en combat...

Seqüència: Es divideix en diferents fases: dispar, moviment, mélée, ruptura i reagrupament. El dispar es declara i resol simultàniament, tenint en compte l'arc de tir de 45º i prioritats de dispar. El procediment i la resolució del tir són prou simples. La fase de moviment es determina per iniciatives modificades, i depèn del tipus de tropa, permetent el gir i diverses maniobres; si durant el moviment es produeix contacte amb l'adversari, es considera una càrrega, amb les seves especificitats. La fase de combat s'adjudica i es resol sempre de dreta a esquerra (o a l'inrevés), a criteri del jugador que havia guanyat la iniciativa. El combat és sempre entre unitats, no entre elements com a DBM; el resultat habitual és moderat (-1 BP), però en certes circumstàncies es pot arribar a triplicar els danys a l'enemic, o àdhuc polvoritzar-lo. Les fases de ruptura (breakthorugh) i reagrupament designen els moviments respectivament realitzats per unitats victorioses i desorganitzades.

Regles avançades: Hi ha també un conjunt d'opcions addicionals, que inclouen una fase de moviment evasiu entre el dispar i el moviment normal, les tropes en emboscada, formacions en esglaó, el suport d'infanteries lleugeres a tropes muntades que carreguen i el control de la fatiga de les unitats. Finalment, s'hi inclou també un conjunt de regles addicionals per al Renaixement i 130 llistes d'exèrcit, més simples que les de WRG però amb tota la informació bàsica necessària.

Qualificació: La britànica Society of Ancients considera Armati un reglament planer i molt entenedorament exposat, sense llacunes, força àgil a l'hora de jugar, i que incorpora al·licients "oblidats" per DBM com l'organització jeràrquica dels exèrcits, el sistema de comandament i control, i amb un nombre moderat de tirades de dau per partida. Per contra, la Society of Ancients no el considera tan apte per al joc competitiu com DBM, trobant-hi certes simplicitats i desequilibris en l'assignació de punts, que primen els grans exèrcits clàssics (romans, grecs, mongols, etc).
Recursos en Xarxa:
Bibliografia addicional:
Rivals: Visiteu les nostres pàgines de DBM i DBMM.


[ Armati | DBM | DBMM | índex de la secció ]