|
Presentacion:
A l'alba del sègle XIIIen, las tèrras d'Occitània vivon un esclat sense precedent. Jos la tutèla dels
comtes de Tolosa e dels sieus poderoses vassals, lo comèrci fa flòri e las vilas s'enfortisson; amb la
prosperitat materiala, la societat occitana aquerís tanben una libertat de pensada e un nivèl de
civilizacion impensables en altras contradas de l'Euròpa crestiana, que la cultura trobadorenca
de l'"amor cortés" n'es un exemple dels bèls. Emborrassats per la vigor de la societat que govèrnan, los senhors de
Lengadòc sómian d'èsser considerats demest los princes d'Euròpa e assumisson l'independéncia de
facto del reialme de França...
...çaquelà tanta prosperitat suscitarà lèu-lèu fòrça envejas e rivalitats; pauc a pauc, l'amenaça prendrà
forma. Es aquesta la tematica abordada per R.Oc,lo jòc de la Crosada
Albigesa, que combina elements estrategics e diplomatics dins un ensem esplendidament editat per
una petita entrepresa tolosana.
|
|
|
Resumit:
R.Oc es un jòc per 2, 3 o 4 jogaires que cadun i encarna un dels ostals màgers de Lengadòc: Tolosa,
Trencavèl, Foish e Montfòrt. Totis essajaràn de venir mèstres de la region en fasent servir estrategias
economicas, politicas e militaras -- enclaus lo descadenament d'una Crosada o lo secors d'un dels dos
poderoses vesins: lo reialme de França e la corona d'Aragon. Lo jòc revestís compausants diplomatics e
estrategics fòrts, dins la dralha del plan conegut Fief, e fusquèc concebut
amb una rigor istorica notabla e editat per Selene dins lo 2003 -a l'acès d'aquel nom i a una còlha
d'afogats lengadocians, Bertrand Maselièr, Cristòl Dubac e Cristòl Gautièr.
Contengut: Dins lo jòc R.Oc i cabon: un taulèr de pagèla mejana (80x60cm),
fòrça plan illustrat, que representa la mapa de Lengadòc amb las vilas màgers, interconnectadas per un
malhum eretat del sistèma del jòc Hannibal; 146 cartas de foncions divèrsas; 275 peons; 1 dau de
fusta. Las illustracions son plan capitadas, n'i a fòrça que fan pensar a miniaturas medievalas. Çò mens
capitat, d'aquest punt de vista,son bensai los peons, que son mens polits que lo demai dels compausants
del jòc. Las règlas del jòc son en francés, e son acompanhadas d'un dossièr istoric e d'un diccionari
dels tèrmes.
|
|
|
Mecanismes:
L'objectiu del jòc es d'aténher 9 títols de proprietat, o 17 en essent maridat, que permetràn de rendre
omenatge a un sobeiran, e d'aver pres una capitala adversària. Las partidas se debanan en torns de jòc,
dividits en quatre fasas. Cada torn representa una annada completa, e cada fasa es una sason, que caduna
se diferéncia per las accions que s'i pòdon portar a tèrme:
- Prima: fasa de preparacion, distribucion de las cartas d'azard, e plaçament de las
cartas de catastròfa naturala.
- Estiu: fasa guerrièra, tirada de dau per la Crosada, plaçament de las cartas militaras, e
movements e combats de las armadas.
- Tardor: fasa economica e religiosa: plaçament de las cartas economicas, Inquisicion,
revenguts, despensas, personatges nòus.
- Ivèrn: fasa politica: plaçament de las cartas politicas, matrimònis, omenatge,
se jògan las cartas sens valor.
Comentari: Tot simplament indispensable per totis los que li agradan las
intrigas politicas, l'encastre medieval, l'epopèia istorica occitana; e quitament per aquelis que
colleccionan los jòcs mens coneguts.
Ressorças: Lèu-lèu!!
Ressorças sul malhum: Per ara, n'en coneishèm pas cap.
Los autors:
SARL Selene
3, carrièra Casals
31200 Tolosa
telefòn 05 34 25 85 30
|
|
