Els precedents més remots del fenomen lúdic es troben entre els anomenats jocs de tauler, i constitueixen una de les manifestacions més singulars i representatives de tota civilització. En evolució constant des de les seves formes més antigues, com el Go, el desaparegut Joc Reial d'Ur, les Dames o les diferents variants d'Escacs, els jocs de tauler podrien ser considerats, amb tota justícia, el nucli i l'arrel de totes les altres formes de joc, que en certa mesura en deriven.

Podríem considerar que els jocs de tauler són tots aquells que tenen en comú el fet de jugar-se en una superfície delimitada -que anomenem tauler-, damunt la què posicionem o desplacem un conjunt d'elements simbòlics -que denominem fitxes o peces-, d'acord amb unes regles prèviament establertes. Però tot sovint aquí s'acaben els punts en comú, doncs avui dia hi ha una gran varietat de jocs de tauler, que es diferencien entre ells no només per la temàtica -n'hi ha de competitius i de cooperatius, d'estratègics i de diplomàtics, de bèl·lics i de pacífics, de dos i de múltiples jugadors, etc-, sinó també pels mecanismes de regulació del joc. Doncs, al costat dels que regulen l'esdevenir de la partida per mecanismes d'atzar clàssics, com els daus, hi ha tot un repertori de jocs que ho fan per mitjans de cartes representant múltiples opcions, modalitat que està adquirint cada cop més volada; així mateix, n'hi ha que descarten totalment el factor d'atzar i confien el decurs de la partida només a l'encadenament d'accions dels jugadors.

En aquestes planes us presentem només -com en tota la resta del web, de fet- aquells jocs amb què més sovint hem estat en contacte, o bé alguns d'aquells que més difusió o acceptació han tingut; per descomptat que n'hi ha molts, moltíssims més. Tan sols esperem que amb les nostres planes ajudem a engrescar-te i endinsar-te en aquest element imprescindible i consubstancial de l'essència humana, per bé que tot sovint menystingut per la "cultura oficial": els jocs.